dijous, 26 de juliol de 2012

La dislèxia dels nostres polítics.

Portocolom, diada de Sant Jaume. La premsa “professional” ha dedicat fotos i textos a l’acte que s’organitzà en homenatge a l’aviador Orté. També s’ha fet alguna referència a la xiulada-escridassada que reberen els polítics presents a l’acte. Fins aquí tot dins la més estricta normalitat. No s’ha parlat emperò de la reacció d’aquests polítics davant es “cas” que els va fer el poble lliure i sobirà. Reacció que anà de la impotència del batle de Felanitx a la crispació histèrica de la presidenta del Consell, passant per la ignorància i el menfutisme de la majoria que eren allà per justificar el sou i... “tantes me’n diguin”. De qualsevol manera, més enllà de l’anècdota, hi ha un punt sobre el qual cal reflexionar. Els polítics, illencs i estatals, son escridassats per allà on van, i això no és cosa de quatre exaltats o dels incontrolats de sempre, com ells diuen. No, els avalotadors son gent normal, de cada dia, i els aldarulls no son més que una mostra de la diferència existent entre la còmoda majoria parlamentaria del PP i la realitat del carrer. Majoria absoluta? “...inmensa mayoría de la población” va dir el garriguer Gómez. Si ens oblidam dels percentatges i comptam amb els dits de les dues mans –per no embullar-nos- resulta que de cada deu possibles votants, cinc no exerciren el seu dret (l’abstenció és una opció vàlida), tres dispersaren el seu vot, els dos que resten constitueixen aquesta “majoria absoluta” amb la qual el PP es recolza per empobrir-nos de cada dia. Resumint, de cada deu persones amb dret a votar n’hi ha vuit que NO volen el PP. Aquests son els que surten al carrer a manifestar la seva disconformitat amb la política dictatorial del Poder. Si a això hi afegim que els dos que els votaren s’amaguen perquè estan empegueïts... l’assumpte queda prou clar, s’ha de ser molt polític por no entendre-ho.