Tocarmare

La sèrie TOCARMARE significà un retorn a les arrels, amb aquest títol no podia ser d’altra manera. Havent nat a Portocolom, mai no havia dedicat una obra al mar. De qualsevol manera, quan vaig decidir fer-ho, el mar ja estava tan malmès que vaig haver de forçar molt l’ull i les mans per no pintar un inventari de desastres. Un bon exemple és aquesta pintura, un bot que restava abandonat a pocs metres de la casa on jo vaig néixer. Semblava que havia estat molt mariner, però ara les seves fustes resseques s’obrien com una magrana, la pintura mancava a trossos i a altres algú havia estat fent proves de color per a barques externes. Tot i així encara conservava una aquella línia elegant i àgil de les barques d’altre temps.
Un altre dia vaig passar per l’escar i el bot ja no hi era. Segur que no havia partit navegant. No sé que se’n ha fet, tal volta algú el rescatà de l’oblit i algun dia el tornarem veure, ja restaurat, solcar amb gràcia i orgull les aigües de la badia.
Tant de bo sigui així.

El taller dels somnis

Després de la publicació d’”Els déus irresponsables” semblava evident que Gabriel mestre Oliver no es quedaria parat; encetar matriuska per fer-ne només un tast és un malbarat. Tot i això “El taller dels somnis” no és, ni ho pretén, una continuació ni una segona part dels Déus... Se tracta, això sí, d’una història paral•lela en la qual hi trobam alguns personatges coneguts que comparteixen història i acció amb nous i exclusius d’aquesta aventura.
Úrsula, la llibretera que ja apareix a la primera novel•la, és la veritable protagonista d’aquesta nova obra. Protagonisme que comparteix amb un arbre, un llorer que creix al pati de la llibreria “bona lletra” de Porreres. Al voltant d’aquests dos elements: Úrsula i el llorer, se van teixint les històries d’una gent que acudeix a la llibreria cercant les suposades virtuts màgiques de l’arbre. Un relat, en definitiva, en el qual realitat i ficció, la vida quotidiana i els viatges virtuals, es barregen de tal manera que es fa difícil establir les fites partioneres que marquen els límits d’ambdós camps.