dilluns, 5 de juliol de 2010

No m'emociona "la Roja"


Ho confés, no soc capaç de compartir l’entusiasme que bona part de la gent d’aquest país sent per “la Roja”. Potser sigui a causa dels meus escassos sentiments “patriòtics”, potser. El cas és que el concepte d’Espanya, per a mi, es va anar esvaint des del moment en que vaig començar a estudiar història, de tal manera que avui puc entendre que existeix un estat espanyol –a la força m’ho han fet entendre- però no soc capaç de dir que dimonis és Espanya.
De qualsevol manera, tot i considerant la cremor espanyolista de molts dels habitants d’aquesta malaurada terra, no puc entendre aquesta eufòria que fa que els balcons del meu poble estiguin endomassats de “rojo y gualda” com en els millors dies de les festes nacionals franquistes. No s’ha adonat aquesta gent que quan acabi el mundial de Sud-àfrica -que a hores d’ara ja sabem que serà un èxit esportiu- i la ressaca de les cerveses que s’hauran begut per a celebrar-ho, hagi espassat, es trobaran amb unes tarifes elèctriques impagables, el butà i la resta de combustibles més cars, els sous més baixos, l’acomiadament laboral més fàcil, el trobar feina més difícil i, sobretot, la supervivència més complicada. No crec que aleshores, veure els “señoritos de la Roja” sortint a les portades de les revistes gaudit de les milionàries primes que entre tots els haurem pagat, serveixi de consol.
Jo, per fugir del fàstic que me provoca veure com l’esport d’élite s’ha convertit un negoci escandalós i el sistema pel qual una colla d’espavilats s’omplen les butxaques de doblers públics, seguiré intentant l’evasió, llegint, contemplant imatges i escoltant música. Per imatge us deix aquesta de fa uns quants anys, tal volta set, un dia de Sant Agustí, a la porta del convent de Felanitx, a l’hora de l’ofici major. La música no la posaré (no vull conflictes amb la SGAE) però us suggeriré “Crystal Silence” de l’àlbum “Return to Forever” de Chick Corea, una meravella relaxant.

divendres, 2 de juliol de 2010

Núvols sobre els ametlers


Nuvols sobre els ametlers

Entre la gent que jo conec hi ha pagesos, picapedrers, enginyers, professors, manobres, desenfeinats (molts), llanterners, algun mossèn, biciclistes, forners, mestres d’escola (amb el sou retallat), policies (també amb el sou retallat), metges de molt divers pelatge, ramaders, taverners, sabaters, mariners, patrons de barca, maquinistes de tren, terrissaires, torrapipes, trescallits i la més variada fauna que déu nostre senyor pugui imaginar. Però us juro, amb jurament d’agnòstic, descregur, republicà i apostata, que no conec ningú, però ningú, que faci feina a un camp de golf.
I ara estareu pensant: aquest Biel ha acabat de perdre el poc seny que li quedava. On treu cap aquesta diatriba? A què ve tot això?
Doncs molt simple, cavallers, i, sobretot, dames del meu suplici. Ho dic perquè ens vengueren que els camps de golf ens havien de fer rics a tots; i quan dic a tots vull dir a tots! Fora punyetes! Aquí tot cristo podria fermar els cans amb llangonisses amb els doblers que ens entrarien pel “green”.
Doncs, mira tu per on, ens hem assabentat que això del golf només servia per omplir les butxaques d’una partida d’aprofitats i per engolir bona part del pressupost destinant a promocionar el turisme illenc. Si ara mateix es demostràs que tota aquesta moguda dels camp de golf de Pula només és una dèria del fiscal anticorrupció, que persegueix el PP, potser els implicats en surtin amb aigües fresques (recordau el cas túnel de Sóller), però el que queda demostrat és que nosaltres, els malintencionats de sempre que desconfiàvem dels camps de golf, teníem raó quan desconfiàvem dels promotors. És clar que ells tindràn els doblers, ben guardats i ben segurs, i a nosaltres només ens quedarà la raó... i les galtades si se’n perd alguna.
A tot això... què vol dir aquesta imatge? Doncs, com sempre res. Però me serveix per a relaxar-me. Aquests núvol sobre els ametlets m’omplen de goig. I si ho acompanyau amb el “Saturne” de Brassens, ho fareu igual que ho faig jo.