dijous, 3 de febrer de 2011

Som Egipte?


No soc allò que en diuen un observador de primera línia, només disposo del que m’arriba a través dels mitjans i unes poques observacions personals fetes en alguns viatges a la zona. Però com que no m’agrada guardar-me res, vetaquí la meva opinió:

Aquestes revoltes que ara mateix estam veient a Tunísia. Egipte i altres països del món àrab, no han sorgit per generació espontània. Per arribar a aquest punt s’han hagut de donar una sèrie de circumstàncies de tipus social i econòmic que han fet desembocar la situació en els incidents que cada dia podem veure pels mitjans de informació.
Cal tenir en compte la estructura social d’aquests països, regits per unes dictadures a l’ombra de les quals ha crescut una oligarquia que ho té tot, mentre el poble, la massa d’assalariats, aspirants a un salari i simples desocupats sense esperança, viu en la misèria. A més, aquesta massa ha estat educada en la cultura del consum que convé a les grans multinacionals i al PODER (així, en majúscules); no oblidem que al poblat més miserable, sobre els terrats de les cases de fang, es poden veure un xinxer d’antenes parabòliques.
Ara aquesta massa s’ha alçat, però no ens deixem enganyar, rera les consignes democràtiques s’hi amaga una majoria que només aspira a un lloc a la taula d’un banquet del que fins ara només n’ha pogut tastar les deixalles. Una aspiració que, d’una altra banda, me sembla ben legítima.

I aquí, és possible una situació semblant? Tal volta ara mateix no, però hi anam. Cada cop l’estructura econòmica i social a casa nostra es sembla més a la d’aquells països. Ja tenim una dictadura, la del GRAN CAPITAL, i el polítics, tots ells, no tenen altre paper que el de mamporreros d’aquest gran poder. Per una altra banda s’està destruint la classe mitja (petits comerciants, professionals liberals, indústries familiars...) i s’està creant una nova classe de assalariats, cada cop més mal pagats i amb pitjor situació social, i gent sense feina ni possibilitat de trobar-ne. A més s’està impulsant descaradament una educació destinada a crear masses cada cop més grans de consumidors convulsius. Per tant arribar a una situació de revoltes és només qüestió de temps.