Ahir vaig haver d’anar a Ciutat per resoldre uns assumptes burocràtics (a la Part Forana encara no hem assolit un grau d’autonomia suficient per a poder tenir una vida “normal” sense haver d’anar a la capital cada dos per tres), el camí es va fer llarg a causa de la densitat del trànsit, però a partir de la sortida del Coll d’en Rebassa, es convertí en un infern, un embús de varis quilòmetres que arribava fins al Born, i a partir d’aquí... qu`e us he d’explicar?
Com que no conduïa jo, podia anar cavil•lant i pensava que tal volta tenen raó els que diuen que fan falta més autopistes, esper que sabreu perdonar-me aquesta flaquesa mental. Tot d’una me vaig adonar que això no aniria bé, més carreteres suposa més gent per a fer-les i més gent suposa més cotxes, més cotxes suposen més embussos, més embussos suposarien més carreteres, més carreteres més gent, més cotxes... Així fins que no quedàs ni un pam de terreny lliure de ciment o d’asfalt a aquesta desgraciada terra.
Això és un cercle viciós dels més perversos que existeixen perquè a diferència del clàssic peix que es menja la cua, aquest consumeix terreny i qualitat de vida, i de debò. A més si canviam alguna de les variables: pavellons esportius per carreteres, per posar un exemple, el resultat sempre serà el mateix, i els que se’n duen els doblers, també. I encara hi ha gent que d’això en diu “progrés”.
Ara, si us agraden les reptes, us proposo que penseu en algun d’aquests cercles viciosos, segur que algun us vindrà al cap i sempre us serà de més profit que veure els programes “de crits” que a totes hores en posen per la TV.
