Una de les coses que m’apassionen del Marroc són els seus mercats rurals, aquells on encara no han arribat els turistes. Juntament amb na Mariatònia n’hem visitat una bona partida, especialment a les comarques muntanyenques del raiguer de l’Atles.
La veritat és que de cada dia es va perdent el caràcter peculiar d’aquests mercats setmanals: les mercaderies xineses estan acabant amb l’artesania local, els vehicles van omplint els espais on cada cop s’hi veuen menys ases i muls, els xandalls substitueixen gandures i xilabes... En definitiva, el progrés i la globalització que arriba per tot arreu.
Tot i així, l’ull atent del viatger encara troba alguna sorpresa, algun testimoni d’un temps que es va esvaint, com aquest home que fa bunyols al mercat de Tameslohst, un llocarró perdut on s’arriba per una pista de terra, a la dreta de la carretera que va de Marràqueix a Amizmiz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada