dimecres, 12 de maig del 2010
Els Déus irresponsables
Fragment d’un article d’Antoni Serra publicat al diari Última Hora el dia 16 de març de 2008, en el qual parla de la novel•la Els Déus irresponsables.
...Els Déus Irresponsables. Me leí la novela por tercera vez, la destrocé con anotaciones, signos y otras aberraciones de lector devorador de letras (no de cambio bancario, pues creo que ya no existen) impresas sobre papel, y, la verdad, me pareció una muy buena escritura. Tiene fuerza, dimensión, imaginación y, sobre todo, un gran sentido crítico de la realidad del presente más inmediato. No solo porque la novela esté construida exquisitamente, ni porque sus personajes –Arnau, Úrsula, Ophélie, Virginie, François Justine, Roc, Horace- alcanzan una gran fuerza existencial, ni porque los paisajes de Mallorca estén descritos desde la realidad estricta, sino porque además la forma narrativa tiene una calidad indudable. Es cierto que la novela alcanza momentos de plenitud erótica (“havies tengut una al•lota tan culta i lletruda que tenia els orgasmes en llatí”, ¿exquisito, verdad?), no es menos cierto que la visión crítica está siempre presente (“estan convertint les escoles en un club d’esplai on l’únic que s’estimula és l’anorèxia intel•lectual” o “i tu saps molt bé que jo pens que l’Església Catòlica és una de les pitjors plagues que ha patit i encara pateix la humanitat”, ¿que les parece?), pero hay otros de un rigor histórico e intelectual indiscutible (el capítulo dedicado a Anselm Turmeda, por ejemplo). Les dejo con un fragmento de uno de los diálogos de la novela (y que sean ustedes felices):
“-Fer l’amor... El sexe amb amor és el cim, és la sublimació de l’amor i del plaer. Però no sempre es pot aconseguir aquesta meravella, moltes vegades falla l’amor i aleshores es pot viure el sexe de moltes maneres, digues-li fornicar, cardar, boixar, sexescriure.../ -Com has dit? / -Sexescriure, escriure amb el sexe, es poden escriure històries molt hermoses amb el sexe. / -I molt tristes també / ...”
Etiquetes de comentaris:
Antoni Serra,
Els Déus irresponsables,
Gabriel Mestre Oliver
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Biel ...
ResponEliminaNo sé si me recordaràs, però he arribat aquí des del facebook. Enhorabona pel blog! Avui, si no tens un blog, ja no ets ningú :-(
Te vaig dir que llegiria el teu llibre. Tot i que m'ha costat una mica trobar-lo (també és cert que a Inca no trobes mai res), al final, a la fira del llibre en català, el senyor Moll, molt atent, me va dir que dins aquell maremàgnum de llibres hi havia 2 exemplars, que no sabia cert si els trobaria, però ... "si pots esperar ..." Vaig esperar i ... voilà, va comparèixer amb el teu llibre a la mà. No m'ho podia creure, perquè li vaig demanar quan ja partia (sense gaire convicció) i perquè encara tenia aquella neurona persistent que me deia que li demanàs el llibre :-) A més a més en Moll ja me va advertir que era un llibre molt divertit. I trob que va fer curt, perquè entre tants de somnis, mons virtuals, identitats, versions, ... estic flipant =:-O I pensar que els informàtics ens travam davant un senzill programa. M'ha encantat això de captar les identitats a través de la pantalla (i jo pensant que si al manco deu tenir una webcam incorporada i que si ...) . Aquestes nimietats de la tècnica! Podríem dir que tenc una sobredosi de fantasia, molt adient amb els temps que corren. Crec que ara me veig amb eima d'afrontar una lectura més prosaica, però necessària de cara a un futur ben real :-)
També he rigut molt amb l'episodi del llorer, que pel que he llegit és un poc protagonista del teu altre llibre. Quan estigui necessitada de móns ficticis fets a la meva mida, el llegiré, perquè ja veig per on va :-)
Mira, saps què? M'has fet enveja i estic pensant en canviar aquesta llimonera borda que tenc al davant (i que només me fa una dotzena de llimones en tot l'any), per un llorer ben esponerós :-)
Enhorabona, i no amollis!
Ostres, com m'he embolicat! No sé si això dels comentaris té cap límit. Ara ho veuré ...
Ah! oblidava una altra cosa que m'intriga. És sobre el teu amic, l'omnipresent Arnau. M'he quedat amb les ganes de saber si és real o virtual (o per ventura un poc de tot). Vull dir, ¿en Lluc Arnau del facebook ha inspirat el seu perfil en el teu llibre, o a l'inrevés, ets tu que l'has utilitzat per fer-lo protagonista del llibre? O és una mescla? O tal volta, darrera aquest quadre teu del saxofonista (on s'amaga?) no hi ha res, o sia, hi ha tan sols una identitat virtual ;-) Quin embull! Això ja pareix matriuska :-) què divertit hahhaha Bé, si un cas ja li demanaré a ell (?)
ResponEliminaA reveure!
Hola Ally:
ResponEliminaT'escric des d'un poblet de la costa nord de Tenerife, on estic passant uns quants dies. Aquí per connectar-me ho he de fer com a "okupa" en un ordinador extern, això vol dir que tenc el blog i el facebook una mica deixats de mans; però no vull deixar de repondre als teus comentaris.
Estic molt content que t'agradàs el llibre, al cap i a la fi, escrivim per agradar. Pel que fa a Lluc Arnau t'he de dir que hi ha un poc de tot, és el fruit d'un procès circular, com el mateix llibre. Jo tenc un amic francès que és professor de música i toca el saxo, alguns passatges de la seva vida m'inspiraren el personatge d'Arnau. Llavors ell, quan va llegir l'obra va crear la identitat d'Lluc Arnau basant-se en l'Arnau del llibre i ara, gairebé ja no sabem on començà la cosa.
D'una altra banda, tal volta t'has assabentat que el 12 de juny s'inaugura una exposició meva a Santanyí, a la Casa de Cultura. Doncs el dissabte següent, el 19 de juny, en el mateix marc, hi haurà un encontre de lectors dels meus llibres (així es podra veure l'exposició i participar en el col·loqui literari. Si t'animes, ja ho saps: estaré encantat de saludar-te i conèixer de primera mà les teves opinions.
Ara he de deixar l'ordinador, la madona de la casa em vol fer fora; és el destí dels "okupas".
Una besada, Ally.