Les clavegueres i en Sebastià

No, no us deixeu enganyar per la fotografia (tots sabem fins a quin punt pot arribar a ser falsa una imatge real), això que veieu no és una zona verda. Tot i que, ara que s’imposen les mesures d’austeritat, no seria una mala cosa reduir els parcs i zones verdes a la mida d’una o dues rajoles; d’aquesta manera l’ajuntament s’estalviaria el sou de l’assessor de jardineria. Però no van per aquí els trets, no, això que veieu a la foto és la boca d’una claveguera, i just davall d’aquesta magnífica placa d’herba hi ha el reixat per on las aigües pluvials haurien d’escolar-se. Per tant, si això està de la manera que està, no és per estalvi, és per abandó.
Només feia comptes mostrar la imatge i comentar la poca cura que l’Ajuntament de Felanitx té per la cosa pública; però la vista d’aquesta claveguera cegada per la terra procedent del Calvari i de sa Creu Nova m’ha recordat la figura d’un d’aquells personatges entranyables que abans podien veure’s molt sovint pels carrers del poble. Estic parlant de Sebastià Mascaró, en Sebastià de l’Hospici, que per molts anys es passejà pel poble armat amb una espècie de cullerot de mànec molt llarg amb al qual anava treient la terra que les pluges havien dipositat a les clavegueres, un fang molt fi que anava dipositant en un carretò de mà, i que mai no vaig aclarir on l’anava a tirar.
Aquest Sebastià, anomenat de l’Hospici perquè, juntament amb bona part de la seva família, residia allà acollit a la caritat pública, a més de netejar les clavegueres tenia altres importants ocupacions, com vestir-se de dimoni per a les festes de Santa Margalida i Sant Agustí, acompanyar a la banda de música a les processons portant un fanal dalt un pal ben alt per tal que els músics poguessin llegir les partitures quan passaven pels carrers mal il•luminats, o també... escometre qualsevol fadrina que li passàs pel davant fent-li ofertes de matrimoni, unes noces que havien de ser les més celebrades del segle, imaginau-vos que els nuvis havien de pujar a Sant Salvador amb un helicòpter i acompanyats de tota la banda de música i, després per acabar la festa, una bona bauxa de xocolata i ensaïmades. No cal dir que tals propostes mai no foren acceptades.