Com l’aigua pels xaragalls, finalista del premi Sant Joan de novel•la.

Fa poc més d’un any vaig donar per acabada una novel•la, Com l’aigua pels xaragalls, la primera que he escrita que no pertany al cicle “matriuska”. Com que això de les edicions, a causa de la crisi, està molt fotut, vaig pensar que seria bona cosa enviar-la a algun certamen literari.
Aquest any la vaig enviar al Premi Sant Joan, que atorga la Caixa de Sabadell, i que, a més de l’oportunitat de publicar l’obra, suposa 60.000 € en metàl•lic (és el tercer més ben dotat en llengua catalana).
Ja sigui per la poca fe que tenc en el certàmens, siguin del tipus que siguin, o perquè soc un despistat de mena, un cop enviats els originals, gairebé me’n vaig oblidar per complet. Tanmateix, vaig pensar, si l’obra és premiada ja me diran coses. Per una altra banda sabia que a aquest premi hi concorren moltes obres de gran qualitat i autors de molt prestigi, no de bades, fa dos anys, el guardó va recaure en Baltasar Porcel.
Ahir, quasi tres mesos després del veredicte, un amic català me va enviar un e-mail felicitant-me per haver estat la meva obra una de les finalistes; a més, me renyava per no haver-ho comunicat als amics.
Amb prou feines vaig poder convèncer el meu amic de que jo no en sabia res de tal cosa i li vaig demanar que, per favor, me digués com se’n havia assabentat ell. Com a resposta m’envià aquest enllaç:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3262418&orden=0

Si l’obriu veureu que se tracta d’un arxiu pdf on apareix la plana d’una revista i, a part de parlar del guanyador, Joan Barril, es citen les obres finalistes, entre elles la meva.
Ja us podeu imaginar la meva sorpresa i la meva alegria, que una obra teva quedi entre les finalistes d’un certamen d’aquest nivell és un reconeixement important.
El que no entenia el meu amic, ni jo tampoc, és com aquestes coses tenen tan poca transcendència. Això només s’explica per la poca consideració que en el món d’avui en dia hi ha vers els temes culturals. M’abstindré de fer cap comparança amb l’espai que els mitjans dediquen a qualsevol altre tema perquè me resulta dolorós.

Si l’obra estàs editada us posaria una imatge de la portada, però com que no és el cas, seguesc el meu costum d’acompanyar aquesta nota amb una imatge, per a mi, suggerent, tot i no està gaire relacionada amb el tema... o tal volta sí.