Que el municipi de Felanitx no és un exemple a seguir pel que fa la conservació del patrimoni, crec que és cosa sabuda a tot erreu; exemples n’hi ha a balquena, però avui parlaré d’un que el tenc molt proper, un pou amb nom propi: el Pou d’en Catiu.
Aquests pou, d’us públic, a més de marcar el topònim d’un indret de la contrada de Binifarda, és un referent pel que fa a l’arquitectura popular relacionada amb l’aigua: un tema absolutament oblidat per aquestes terres. Ja fa anys que he estat advertint als ajuntaments de torn del progressiu estat de degradació d’aquest element patrimonial i cultural. No tan sols no s’ha fet res al respecte, també s’ha permès que particulars, d’aquests que diuen estimar “lo nostro”, utilitzin aquest espai com a dipòsit de materials de construcció i altres estris.
Crec que les imatges parlen per ells mateixes. Alguns encara recordam com no fa massa anys, el coll d’aquest pou tenia una interessant corriola de fusta ajustada sobre una barra del mateix material. Ara només es poden veure els restes del coll entre els abatzers i el caramull grava que hi va deixar algun “constructor”.
A més aquest pou, que és públic, ho repetesc, està integrat en un d’aquests recorregut rurals que darrerament ha assenyalat l’Ajuntament, el de “ses sínies”, i des del mateix pou estant, es destria una magnífica del Castell de Santueri (la vergonya màxima del nostre patrimoni).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada