De quina crisi parlen els empresaris?

Els de la CAEB, l’empresariat balear, ens diuen que aquesta crisi pot durar fins l’any 2014; i jo me deman de quina crisi estan parlant: de la seva o de la meva? Perquè crec que parlam de dues crisis molt diferents. I si parlam del paleta que fa una partida d’anys guanyava, sense passar gens de pena, el doble que un mestre d’escola, parlam d’una altra crisi; i si estam parlant de l’emigrant magrebí que es va endeutar amb les màfies del seu país per arribar aquí amb una pastera creient que, com li havien dit, seria tocar terra i poder fermar els cans amb llonganisses, estam parlant d’una altre mena de crisi.
Pel que fa als empresaris me sembla que tenen un bon callar. Aquesta crisi l’han provocada ells amb l’aberrant model econòmic que ens imposaren, i que encara ara, fort i no et moguis, estan defensant. Un model basat en el totxo i el ciment, i, per suposat, en el consum escandalós de territori. Ara han fixat la data de sortida del túnel per l’any 2014; una especulació com qualsevol altra. Què saben ells? Si no n’han encertada ni una des dels anys seixanta del segle passat quan començaren a fer combregar la gent amb rodes de molí.
D’una altra banda, aquestes previsions me semblen una manera de curar-se en salut. Tenen clar que el PP (el seu partit, no ens deixem enganyar) guanyarà les properes eleccions, i saben que el PP no té la formula per a sortir de la crisi, així, amb aquestes declaracions ja li donen un marge de tres anys a partir de les eleccions de 2011. Llavors ja s’inventaran alguna cosa per fer durar la tempesta econòmica fins que a ells els convengui.
I si algú dubte que aquesta crisi els ha anat molt bé als grans empresaris basta analitzar el que ha succeït del 2008 ençà: els assalariats han perdut poder adquisitiu, les prestacions socials gairebé han desaparegut, les inversions en educació i cultura es troben sota mínims, arribar a cobrar una pensió és cada cop més difícil, el Govern no sap que fer amb els immigrats que “ells” feren venir per disposar de mà d’obra barata... és necessari seguir explicant misèries? I entre tant aquests grans empresaris, els taurons de les finances i els negocis, segueixen bravejant amb els seus iots, els seus cotxes de luxe i els seus xalets.
Així puc entendre, tot i que no puc justificar-ho de cap manera, aquest picapedrer d’Olot que ha restat tranquil i satisfet després d’empaitar a trets uns empresaris i uns funcionaris de banc. Crec que, malauradament, aquest cas no serà el darrer d’aquest tipus que veurem en poc temps.