Quan temps fa que ens trobam submergits en aquesta crisi? Els polítics i els economistes diuen que ens en sortirem, en el discurs dels que governen, la sortida del túnel ja es beslluma; si escoltam els de l’oposició, no cal esperar cap millora fins que ells arribin al poder.
Jo, que ja he perdut la fe en els polítics i en els economistes, pens que no en sortirem d’aquest embolic fins que aquells que manegen el poder de debò, els que ens ficaren a tots dins aquest laberint, no trobin una manera millor de continuar omplint-se les butxaques. Perquè no tothom hi perd en aquesta crisi, ara mateix hi ha qui està fent negocis milionaris i qui l’ha aprofitada per a llevar-se del damunt la responsabilitat de les malifetes anteriors i partir amb els diners, deixant amb el cul a l’aire milers de famílies –algú sap que se’n ha fet del Pocero?- Voldria que els cervells gloriosos, experts en economia internacional, que no varen saber (o voler) veure que el sistema estava a punt de petar, m’expliquin on van a parar els diners de la retallada de sous als funcionaris, la congelació de les pensions, la supressió de prestacions socials...
I si us estau demanat el motiu de tota aquesta reflexió, que tal volta hauria de figurar a l’inici en comptes de fer-ho al final; jo us el diré: aquest migdia he sentit per un noticiari que el preu del combustible està a punt d’assolir el seu màxim històric, per una altra banda el preu del barril de petroli cru és més baix que ara fa dos anys i de cada cop són més les benzineres on ens hem d’autoabastir perquè han reduït el personal de manera dràstica. Si algú ho entén i m’ho vol explicar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada