Aquests darreres dies he llegit a la premsa que al llarg de 2011 el nostre govern realitzarà un seguit d’obres públiques (electrificació del tren, carreteres...) que suposaran inversions multimilionàries i llocs de feina per a més de 10.000 persones que avui es troben en situació d’atur.
Fins aquí me sembla perfecte, tot i que no tenc massa clara la necessitat de moure obra pública només per donar feina a la gent que no en té. Vull dir que invertir els fons que s’haurien de dedicar a les pensions, als sous, a la sanitat, a l’atenció social bàsica, o a l’educació, i dedicar-los a promoure obra pública amb l’única finalitat de rebaixar les bosses d’atur, me sembla el negoci de madò Coloma.
El que realment me preocupa de tot això, és la manera com se duran a terme aquestes inversions. En principi, que ens arribin doblers del govern central per a inversions en infrastructures és una bona notícia, molt bona, d’això no hi ha dubte. I si aquestes inversions, a més d’invertir-se en obres necessàries, reverteixen en llocs de feina pels aturats que tenim avui a la nostra comunitat, molt millor. El que em fa por, és que com ha succeït en ocasions precedents, aquestes quantitats vagin a parar a les arques d’unes empreses que en comptes de contractar la gent que avui és aquí i no té feina, contracten personal de fora perquè això els reporta mes beneficis.
D’aquesta manera ens trobarem amb la mateixa bossa d’aturats que tenim avui en dia, mentre que des de fora ens arribarà un nou contingent de treballadors sense qualificar, amb contractes de fam, i que a més serviran d’amplificador a la crida de noves onades immigratòries.
No vull dir amb això que estigui en contra de les inversions públiques, només vull expressar e meu temor a que torni succeir el que ja hem vist abans. El capital no té consciència, ni sentiments, ni pàtria. Encara record quan el senyor Matas, el del PP, ens deia que el futur de la nostra comunitat depenia de la construcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada