Puntual com les pluges a la tardor ens arriba l’informe Pisa que valora el nivell educatiu dels estudiants de 15 anys a 67 països. I com cada any els resultats ens mostren la trista i negra realitat que ens afecta a casa nostra pel que fa a aquest tema. A l’estat espanyol els resultats són molt mediocres i la nostra comunitat es troba gairebé a la cua de l’estat, només per davant Canàries, Ceuta i Melilla.
Aquest informe, com cada any, és objecte de diferents lectures per part dels polítics: els que governen i els sindicats d’educació intenten fer-ne una lectura positivista, destacant aquelles xifres que poden ser una mica favorables, mentre el PP aprofita, com sempre, per apedregar el govern i presenta propostes fantasmals de reformes educatives. Res... al cap i a la fi, aigua torrada, com diuen per Felanitx. L’any que ve és més probable que ens trobem en les mateixes. El problema ve de lluny i aquests resultats no són res més que el reflex d’una societat que va triar un model econòmic basat en l’especulació, la baixa qualitat en tots els sentits i el consumisme convulsiu. Un món on es cotitza més una fumada de manobre que una hora de mestre d’escola per força ha d’acabar en la barbàrie.
Poc a poc les nostres escoles –sempre un reflex de la societat- s’han anat convertint en una mena de club d’esplai, on es fomenta la buidor i anorèxia intel•lectual, si l’informe Pisa valoràs els coneixements dels nostres adolescents sobre els darrers models de telèfons mòbils o programes de gasòfia televisiva és més que probable que els resultats serien molt més positius. Pensant en això me ve a la memòria el comentari d’un vell mestre que veient com a les classes d’anglès, en comptes de llegir a Faulkner –per posar només un exemple- professors i alumnes es dedicaven a preparar vestits de monstres i bruixes quan arriba la nostra festa de Tots Sants, comentava: “De tant voler ser com els americans, potser aquests al·lots podran entendre l’anglès, però no tindran res a dir”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada